Adéu a La Cova, 20 anys després

Aquest estiu ha abaixat persianes una de les sales d’escalada més populars de Reus. La Cova ha fet punt i apart en el seu trajecte després de gairebé 20 anys com a centre de referència per a l’escalada al Camp de Tarragona. Pel vincle i per l’afecte, no em puc estar d’acomiadar-me’n.

marge_superior

Ja fa anys havia sentit dir que al local de La Fàbrica -la coneguda discoteca de Reus- hi havia hagut instal·lades algunes preses d’escalada. Totalment anecdòtic. La primera instal·lació -pròpiament dita- per a la pràctica de l’escalada a Reus va ser a l’espai polivalent de La Palma. El Rocòdrom de La Palma, impulsat per l’escalador local Pere Alegre sota l’auspici de la Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis, va aglutinar la comunitat d’escaladors reusencs i, durant la dècada dels 90, va servir per captar i impulsar les noves generacions d’escaladors que s’iniciarien a la ciutat.

Però pels volts de 1997, la rehabilitació integral de La Palma va comportar el desallotjament del club excursionista i la desaparició de l’emblemàtic rocòdrom. Novament orfes d’equipaments, els escaladors locals haguérem d’enginyar-nos-les per encetar una nova etapa. Va ser un moment d’impàs en el qual, d’altra banda, sentí­em la necessitat d’emancipar l’escalada del paraigües excursionista. Era l’època en què a Catalunya començaven a proliferar les petites “sales de bloc” en baixos, magatzems i garatges. Calia recuperar un espai propi, obert a tothom i convenientment equipat per a la pràctica i l’entrenament. Va ser en aquestes circumstàncies que apareixia “La Cova”, la primera sala d’escalada independent de Reus.

D1000046Amb el recolzament dels assidus a l’antic rocòdrom del Reddis, l’any 1998 prenien la iniciativa Pep Farré i Xavi Dalmau que, des d’un primer moment, formaren equip amb un tercer escalador, el Dani Pentinat. De tarannà esbojarrat, però manetes amb les eines, el Dani -i, ineludible, la seva parella Sí­lvia Prats– esdevindrien peces clau per a la construcció d’un nou rocòdrom.

La Cova -sala d’escalada- va néixer als baixos d’un antic immoble ubicat al número 34 del carrer Sant Celestí­. El local feia honor al seu nom; petit, allargat i sense obertures, tal i com es corresponia amb la modesta inversió que hi havia al darrere. Tanmateix, reunia condicions suficients i, des del primer moment, La Cova va gaudir de molt bona acceptació. Per allà  passaren bona part dels escaladors que hi havia -i que hi hauria- a la ciutat. Val a dir, no obstant, que també es va percebre un relleu generacional forçat en certa manera per l’acusada inclinació dels seus desploms…

Som molts els qui guardem un record entranyable d’aquell petit local rústic i allargassat que havia de suportar, porta per porta, l’ambient “cutrefacte” que emanava el bar Capri, una tronada casa de barrets de tercera regional. Amb el seu aire “underground”, La Cova era font d’il·lusions i d’infinites anècdotes; va exercir com a motor del “fanatisme” local i no va parar de créixer fins cobrir de superfície escalable tots i cadascun dels racons disponibles.

Una vegada exhaurides les dimensions físiques d’aquell antic local, l’evolució natural conduÏa cap un espai més ampli i de majors possibilitats. Amb Xavi Dalmau de feia temps allunyat del projecte, va incorporar-se Miquel Àngel Secanella qui, no obstant, també aviat se’n despenjaria. I és que l’empresa no es presentava fàcil. Quedaven, doncs, el Pep i el Dani -nucli dur de La Cova- per estirar d’un carro que partia dels baixos del número 9 del carrer Escultor Rocamora. Allà  s’establí­, des de maig de 2004, el Centre d’Escalada La Cova, un espai amb vestidors, zona social i 250 m2 de superfí­cie escalable.

0013755-0011La col·laboració d’un bon grapat d’amics compensaria la que, una vegada més, hauria de ser una inversió del tot apurada. La Sí­lvia, sempre al peu del canó; però també altres com el Xavi Limón o el César Vélez (qui més tard acabaria integrat a l’equip responsable) resultarien imprescindibles. L’esforç va ser notable, però el resultat significava un gran salt endavant. Calia una inauguració sonada: sala plena a vessar, presència del regidor d’esports, i Ramon Julián i Edu Marí­n, els millors escaladors del moment, com a convidats estel·lars.

El cert és que no hi havia cap instal·lació d’aquestes característiques en tota la província. Un local ampli i lluminós, bones preses i matalassos, vestidors amb dutxes… Tot plegat, encara inaudit en la majoria de sales d’escalada catalanes. Un equipament així­ permetia pensar en entrenaments dirigits, competicions, sessions per a grups i altres activitats. La Cova, doncs, es reivindicava com el rocòdrom de referència a les comarques tarragonines acollint socis i visitants tant de Reus com del “més enllà”.

No obstant això, l’any 2007 s’acabava la corda d’aquells que havien parit i impulsat la sala. Després d’un camí recorregut amb traça, il·lusió, però escassos mitjans, el Pep i el Dani -acompanyats aleshores pel César- plegaven deixant La Cova en bones mans; garantint la continuïtat del rocòdrom. A partir d’aquí­ eren altres els que prenien el relleu. D’aquesta manera, gràcies a l’empenta i el tracte familiar de l’Ivan Castillo i la Maribel Valls i, darrerament, amb la dedicació i entusiasme de l’Àngel Cepero, La Cova ha perdurat tot i haver de conviure amb altres equipaments dotats, ara ja sí­, de fortes inversions al darrera.

DSCN2859

Al cap i a la fi, potser La Cova ha vist novament exhaurides les seves possibilitats. Afortunadament, però, les coses han canviat. I és que l’escalada i les instal·lacions d’escalada a Reus estan avui consolidades. La ciutat compta amb altres rocòdroms de qualitat i, -cal apuntar-ho- també la S.E. Reddis, impulsora de l’antic Rocòdrom de La Palma, ha mantingut, si no reforçat, el compromí­s amb l’escalada que sempre havia demostrat.

Personalment, he celebrat cadascun dels anys en què La Cova ha estat oberta. Al seu moment va suposar un revulsiu en el panorama de l’escalada reusenca i, durant anys, ha cobert el buit d’espais i equipaments que en aquest àmbit patí­em a la ciutat. Així­ doncs, me n’acomiado satisfet per haver vist com s’hi iniciaven i progressaven molts escaladors amb qui avui coincideixo a peu de via; orgullós i agraït, en definitiva, perquè mercès a La Cova tant el Dani, com la Sí­lvia, el Xavi, el Maikel, el César, l’Ivan, la Maribel, l’Àngel i jo mateix; tots plegats, hem tingut l’oportunitat de fomentar i aportar quelcom a aquesta activitat que tant ens omple.


Galeria d’imatges

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Pin on Pinterest0Email this to someone